फिन्स कुन पोद्रेम रेप्रिमिर ला नोस्त्रा राबिया?

Hola tropa!! Heu entès el que posa al títol?No eh?Doncs posa : Fins quan podrem aguantar la nostra ràbia? I igual que costa entendre aquest títol, també costa de entendre què està passant al nostre poble.Per una banda molta gent amb ganes de fer coses i no els deixen, per una altra gent que vol fer coses però no es posa d'acord amb d'altres que també volen fer coses, per prejudicis i envegetes insanes tan comunes al nostre poble i finalment els que posen traves a les iniciatives populars i socials.Collons collons quin panorama!!!Ja es hora de que tota aquesta bola de fems exploti i uns i altres ens posem d'acord en fer coses, si cal, al marge d'aquells que ens limiten o oprimeixen i que sembla que pensen que la cultura, la musica i les tradicions no son importants per a un poble.I si cal, units tots els fem saltar de les seves poltrones encartonades.Aguantem la ràbia, ràbia de veure com a d'altres pobles surten iniciatives i son apoiades, ràbia de veure com el poble se'ns mor,ràbia de veure que els joves marxen fora a estudiar i treballar i els costa tornar per que al poble no passa gran cosa,ràbia de veure carrers buits i botigues que no venen res, per que quasi no passa gent per comprar,ràbia de veure que el jovent que s'ha de quedar al poble, es podreix lentament d'avorriment,ràbia de que els que ens manin pensin en un poble de cara els de fora i no mirin pels que hi vivim tot l'any.Ràbia de veure com la gent es crema després d'estavellar-se una vegada rere l'altra quan intenta muntar alguna cosa al poble.No tenim cinema, no hi casal de joves, ni centre cívic,no tenim sala polivalent ni espais on crear ni fer tallers, no tenim sales d'assaig.Per a aquest problema només hi ha dues sortides, o ens busquem locals propis i ens constituïm en associacions al marge de qui ens mana treballem,i movem l'assumpte, o pressionem a qui ens gestiona per que ens faciliti les coses.No deixem que el poble se'ns mori!!!!!